Categoria: Sin categoría

L’ obligatorietat de presentar autoliquidacions periòdiques segons l’impost i l’obligat tributari, pot ser:

Anual:
Per a persones físiques, empresaris individuals, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica.

Trimestral:
Per a empresaris individuals en estimació objectiva o directa, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica.

Mensual:
Per a empresaris individuals, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica amb volum d’operacions superior a 6.010.121,04 € en 2020 (grans empreses) i per a subjectes passius de l’IVA, que portin de forma obligatòria els llibres registre a través de la Seu electrònica de l’Agència Tributària, així com per a les administracions públiques, inclosa la Seguretat Social.

Descarregueu el calendari complert en format pdf o accediu a la versió online de l´Agència Tributària.

Es tracta d’una disposició del Dret que contempla la possibilitat de resoldre o revisar els termes d’un contracte quan, per circumstàncies excepcionals, sobrevingudes i imprevisibles, esdevé impossible satisfer les obligacions acordades, havent-se trencat l’equilibri de prestacions.

La situació de pandèmia ha provocat l’aplicació d’aquest mecanisme en molts casos de lloguer però, aquest és el primer cas que s’aplica a un contracte d´indústria i en concret es refereix a l´explotació comercial d´un hotel.

Aquí podeu llegir la interlocutòria. 

Font: Economist&Jurist

Treball multarà amb 6.200 euros a qui no pagui a les empleades de la llar el salari mínim interprofessional.

La Inspecció dóna de marge fins al 31 de març per regularitzar aquesta situació. Es vigilarà també que no hi hagi pagament a ‘B’.

El Ministeri de Treball ha activat una campanya d’informació a les persones que tenen contractades empleades de la llarperquè actualitzin les seves cotitzacions i salaris d’acord amb el salari mínim interprofessional (SMI).

Durarà fins al 31 de març i, a partir d’aquí, actuarà la Inspecció Laboral, que estaria capacitada per imposar sancions a partir dels 6.250 euros als ‘incomplidors’. Això es deu al fet que a l’abonar a un treballador un sou inferior a la degut és considerat una infracció molt greu segons la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LLIS). Així es reflecteix en l’Article 8.1, que qualifica d’aquesta manera “l’impagament i els retards reiterats en el pagament del salari degut”.

31/01/2021

La banca tornarà les despeses de taxació de totes les hipoteques anteriors a 2019 (STS 35/2021, de 27 de gener)

La Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha declarat en la seva recent STS 35/2021, de 27 de gener, que la banca està obligada a retornar les despeses de taxació de totes aquelles hipoteques signades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari de 2019.

Per aquest motiu, el repartiment de despeses hipotecaris torna a variar i els consumidors tenen dret, a partir d’ara, a la restitució de totes les despeses pagades en concepte de registre de lapropiedad (100%), gestoria (100%) i taxació ( 100%), així com de la meitat de les despeses de notaria (50%).

En pots trobar més informació aquí.

Si ho necessites, des de l’Assessoria i Corredoria Camats-Gardel t’oferim aquesta gestió.

Es considera la parella de fet d’un assegurat com a beneficiària de l’assegurança d’accidents tot i que en aquest aparegués com a beneficiària la cònjuge. 

Cal presumir que la intenció de l’assegurat era atribuir la condició de beneficiària a la qual va ser la seva parella amb caràcter estable durant anys, inscrita la relació en el Registre autonòmic.

Tribunal Suprem, Sala del Civil, Sentència 636/2020, 25 nov Recurs 2740/2018 (LA LLEI 173874/2020). La parella de fet de l’assegurat mort en un accident de muntanyisme reclama a la seva asseguradora el pagament de la indemnització corresponent.

La qüestió a resoldre és si la demandant té la condició de beneficiària de l’assegurança d’accidents subscrit per l’assegurat, amb qui convivia des de 14 anys abans de produir-se el sinistre, estant tots dos inscrits com a parella en el Registre de Parelles de fet autonòmic i empadronats al mateix domicili.

El subscrit és una assegurança col·lectiva d’accidents, derivat de la necessitat de comptar els esportistes federats amb una assegurança d’accidents. A la pòlissa s’estableix que el beneficiari de la mateixa és, en primer lloc, el cònjuge de l’assegurat. Per al Suprem s’ha de reputar com a tal a la demandant, en la seva condició de parella de fet inscrita en el Registre de Parelles de fet, per presumir que aquesta va ser la intenció de l’assegurat mort a l’adherir-se al contracte d’assegurança.

Encara que no contraguessin matrimoni, l’assegurat i la demandant van decidir constituir una unitat de relació afectiva i sexual, de caràcter estable, complint amb els requisits establerts en la Llei 2/2003, de 7 de maig (LA LLEI 6009/2003), reguladora de les parelles de fet al País Basc, per poder inscriure en el Registre corresponent.

L’Alt Tribunal considera que amb tan concloent acte jurídic van expressar la seva intenció inequívoca de viure junts i constituir una comunitat de vida. A l’adherir-se al contracte d’assegurança, l’assegurat va acceptar les condicions de la pòlissa i, entre elles, la preferència de el cònjuge com a beneficiari de la indemnització objecte de cobertura per al cas de defunció amb preferència sobre els pares. D’aquest acte d’adhesió a la pòlissa el Suprem presumeix que la intenció l’assegurat va ser atribuir la condició de beneficiària a la que era la seva parella, ja que va acceptar l’ordre de preferència entre els beneficiaris malgrat no trobar-se casat, però sí unit more uxorio, amb caràcter estable, durant anys i inscrit en el Registre autonòmic.

D’aquest acte ha de deduir la seva voluntat d’afavorir la posició jurídica de la que va ser companya de vida. En definitiva, la sentència de cassació conclou atribuint a la parella de fet la condició de beneficiària preferent per la mort de l’assegurat.

 

25 de gener de 2021

El nou Decret Llei blinda als “okupes” fins al maig. Només se’ls podra fer fora si han entrat utilitzant la força contra les persones.

Amb data de 20 de gener de 2021, s’ha dictat el primer decret llei de l’any, modificant l’anomenada “Llei antidesnonaments” que es va prorrogar fa poc més d’un mes, on en l’apartat 1 de l’article 1 bis preveia seguir endavant amb els llançaments judicials en el cas que la permanència de l'”okupant” sigui com a conseqüència de delicte; és a dir, penalitzava amb el llançament “la violació de domicili” quan es trencava el pany i s’entrava en un habitatge que era primera residència de la víctima (força en les coses).

El Govern, amb aquesta modificació de la “Llei antidesnonaments” evita el possible llançament dels okupes. En el Reial decret llei 1/2021, de 19 de gener, de protecció dels consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica, blinda als “okupes” a la Disposició final primera. Modificació de el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19.

 

21/12/2020

Amb motiu de la pandèmia, aquest any li diem adéu als tradicionals sopars nadalencs, festes i altres reunions pròpies d’unes dates tan assenyalades.

No obstant això, moltes empreses, davant l’abandonament de la celebració d’aquestes reunions, tenen intenció de destinar part dels seus pressupostos en agrair l’esforç extra dels seus empleats, obsequiant-los amb cistelles i regals nadalencs. Però en aquesta tradició no només participen empresaris i treballadors sinó també Hisenda.

En aquest article, t’expliquem tot el que necessites saber sobre la fiscalitat de les cistelles i regals de Nadal a l’empresa.

Com tributen en l’impost sobre societats i en l’IRPF?

Els imports satisfets per les cistelles de Nadal són una despesa deduïble en l’impost sobre societats, per la qual cosa en aquest impost no hi ha cap problema. La Llei de l’impost sobre societats estableix que no es consideren donatius o liberalitats -conceptes que no serien deduïbles- les despeses que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn amb el personal de l’empresa.

Segons Hisenda, en el cas concret de les cistelles de Nadal, en la mesura en què formin part dels usos i costums de l’empresa (és a dir, que es repeteixin en el temps), respecte al seu personal, tindran la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’impost sobre societats, sense que sigui necessari que figurin en conveni col·lectiu o en alguna mena de pacte que els obligui a això, perquè s’entén com un dret adquirit del treballador. El Tribunal Suprem, en la sentència 313/2016 del 21 d’abril de 2016, va declarar que “el benefici de la cistella de Nadal no es pot suprimir de manera unilateral per l’empresari”.

ERTO. L’Estatut dels Treballadors estableix que l’ERTO exonera al treballador d’exercir les seves funcions per a l’empresa i a l’empresa li eximeix de remunerar-lo. Com que la cistella de Nadal no es considera salari, sinó més aviat una millora social, aquells treballadors que estan actualment en ERTO, malgrat que deixin de prestar serveis en l’empresa i que estiguin en situació de desocupació, cobrant el seu atur, no tenen per què deixar de percebre la famosa cistella de Nadal. A més, quan un treballador està en ERTO no s’ha desvinculat de la seva empresa, és a dir, no s’ha extingit definitivament el seu contracte laboral, sinó que únicament està suspès de manera temporal.

Encara que s’hagi reconegut el dret a la cistella de Nadal als treballadors com a condició més beneficiosa, cal tenir en compte que sí que seria possible acordar excepcionalment la seva supressió quan existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que així ho justifiquin. És a dir, per exemple, en una situació econòmica complicada, deduïm que sí que seria possible que l’empresa en ERTO prescindeixi de la cistella de Nadal, precisament perquè les seves circumstàncies no li ho permeten. Per a això, l’empresa hauria d’acreditar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura i acudir al procediment de modificació substancial de les condicions de treball, regulat en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.

En el cas de l’IRPF, la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgraven en la declaració de la renda.

• Atenció: Retribució en espècie per al treballador. Això implica que aquests conceptes considerats com a despesa deduïble en l’àmbit de l’empresa tinguin el tractament de retribució en espècie del treball per compte d’altri per als empleats obsequiats amb els regals de Nadal, i que l’empresa hagi de realitzar el corresponent ingrés a compte de la referida retribució en espècie. De la mateixa manera, s’haurà d’incloure entre els rendiments en espècies satisfetes tant en les declaracions trimestrals (model 111) com en l’anual (model 190).  A més, l’import de la cistella de Nadal s’ha d’incloure en la base de cotització.  Per exemple: Si el cost total dels lots és de 3.000 euros i el tipus de retenció aplicable a la seva plantilla (en mitjana) és del 20%, la seva empresa haurà d’ingressar a Hisenda 600 euros (3.000 x 20%). No obstant això, pot repercutir aquest ingrés a compte als treballadors. En aquest cas ja no suportarà aquest cost addicional, però els seus treballadors veuran reduït l’import rebut.

• Atenció: si la cistella de Nadal es guanyés en un sorteig, el seu tractament seria diferent, encara que tampoc estaria lliure de tributació. Seria considerada un guany patrimonial a l’efecte de l’IRPF i formaria part de la base imposable general pel seu valor de mercat.

Regals a clients

En el cas d’adquirir cistelles de Nadal per regalar a clients, col·laboradors o proveïdors cal tenir en compte les següents consideracions:

• En la mesura que es tracti de despeses per relacions públiques amb clients seran fiscalment deduïbles sempre que compleixin els restants requisits en termes d’inscripció comptable, meritació, correlació entre ingressos i despeses i justificació documental.
• És imprescindible reflectir en la factura que es tracta d’un regal personalitzat. Per tant portarà el logo i/o el nom de l’empresa. Tingui en compte aquesta dada perquè quedi perfectament justificat davant l’Agència Tributària.
• Des de l’1 de gener de 2015, la deducció per despeses a clients o proveïdors està limitada a l’1% de l’import net del volum de negoci del període impositiu corresponent. La despesa només afectarà la quantitat que hagués estat comptabilitzada pel concepte d’atencions a clients o proveïdors. D’aquesta manera, s’haurà d’analitzar si les despeses per atencions a clients o proveïdors són tals, no integrant-s’hi qualsevol altra despesa a persones que no fossin clients o proveïdors, com per exemple, despeses a socis o els seus familiars.

Sense limitació. Aquest límit no s’aplicarà a altres despeses de promoció, que continuaran sent deduïbles com fins ara:

Podrà continuar lliurant cistelles de Nadal als seus empleats, d’acord amb els usos i costums.

Continuaran sent deduïbles sense límit les despeses derivades del lliurament gratuït de mostres, o els lliuraments relacionats amb els ingressos (per exemple, els obsequis oferts per aconseguir una visita demostrativa dels productes).

• Atenció: referent als obsequis publicitaris: bolígrafs, calendaris, agendes, clauers, loteria de Nadal, etc. seran deduïbles sempre que el seu import no excedeixi de l’1% del volum de negocis de l’entitat. Això sí, cal tenir en compte que aquest tipus d’articles haurà d’anar serigrafiat amb el nom i/o logo de l’empresa perquè pugui entendre’s com una despesa de relacions públiques.

Comptabilitat

El procediment correcte de comptabilitzar les cistelles de Nadal és en el compte 649 corresponent a altres despeses socials. Es tracten de despeses de naturalesa social realitzades per l’empresa.

Es pot deduir l’IVA de les factures dels àpats d’empresa i dels regals de Nadal?

L’IVA d’aquestes despeses no serà deduïble, ja que segons la Llei de l’impost sobre el valor afegit, no podran ser objecte de deducció les quotes suportades dels béns o serveis destinats a clients, assalariats o a terceres persones excloses les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris d’escàs valor i els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que, en un moment posterior a la seva adquisició, es destinessin a atencions a clients, assalariats o a terceres persones.

Els regals publicitaris lliurats a clients i proveïdors, a l’efecte de deducció de l’IVA, han de portar de manera visible i indeleble el nom de l’empresa i es consideren d’escàs valor quan el valor del lliurat a un mateix destinatari en un any natural no supera els 200 €.

Finalment, l’IVA dels lots acabarà sent un major cost per a l’empresa (ja que se suporta en l’adquisició de béns destinats a l’ús privat del seu personal). El 10% o el 21% (depèn dels productes que hi hagi en els lots) del total de la factura serà un major cost per a l’empresa, i Hisenda podrà reclamar-l’hi si el dedueix indegudament.

Amb la recta final de 2020 i davant l’important dany econòmic que ha causat el COVID-19, els Tècnics de l’Ministeri d’Hisenda (Gestha) han publicat una sèrie de recomanacions amb les quals fer que la Declaració de la Renda sigui més favorable. Deu passos per aconseguir un estalvi que frega els 5.000 euros però que això sí, s’han de dur a terme abans de l’31 de desembre.

Cal parar atenció a aquells impostos on es pugui disminuir el seu cop fiscal tot i que incideix que els màxims avantatges d’estalvi seran, lògicament, per als contribuents amb més ingressos.

1. PLANS DE PENSIONS

El primer consell dels tècnics Gesthapassa pels plans de pensions, en els quals sempre és recomanable fer aportacions durant els últims mesos de l’any. A més, sent aquest l’últim any en el qual es podrà reduir la base imposable de l’IRPF fins als 8.000 euros (sempre que no superin el 30% dels rendiments per treball i activitats econòmiques), és preferible no demorar aquestes contribucions fins 2021 (on el límit serà de 2.000 euros). De la mateixa manera, els Pressupostos també redueixen la base imposable fins a 2.500 euros les aportacions a plans de pensions del cònjuge realitzades pel contribuent quan aquell percebi rendiments de la feina o activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros. Mentre que pugen dos punts percentuals dels tipus impositius per a bases liquidables generals superiors a 300.000 euros.

Aquest 2020 serà més que important avançar-se amb les aportacions a aquests plans de pensions. Això sí, Gestha recorda que l’avantatge fiscal dels Plans es reflecteix en la base general de l’impost, no en la de l’estalvi, de manera que caldrà invertir en aquest mes altres 6.233 euros de mitjana per arribar al límit d’aquestes aportacions i així garantir un estalvi fiscal mitjà d’uns 1.870 euros addicionals (aquesta quantitat varia depèn la CCAA).

2. COMPRA DE VIVENDA

En un altre pla, un dels estalvis més habituals és aquell que arriba per la compra d’un habitatge. Sempre i quan no hi hagi deduccions per aquest bé el 2012 o anys anteriors i s’hagin realitzat pagaments de 2013 en endavant, els contribuents poden deduir fins al 15% de les quantitats invertides, amb un límit d’inversió de 9.040 euros. Tenint en compte aquest sostre, pot resultar interessant realitzar un pagament addicional -de 4.806 euros de mitjana- per amortitzar la hipoteca abans que finalitzi l’any i així reduir la factura fiscal a 721 euros.

 3. GUANYS PER LA VENDA D’UNA VIVENDA HABITUAL

 Seguint amb les deduccions referents a l’habitatge, els PGE, a efector de la tributació per guanys patrimonials, estableixen un nou tipus per al cas de bases liquidables de l’estalvi superiors a 200.000 euros i que ascendirà a un 26%. D’aquesta manera, per als que hagin venut la seva casa aquest any, els guanys obtinguts tributaran en la pròxima declaració de la renda, en funció de la seva quantia, entre el 19% i el 23%. No obstant això, si es reinverteix totalment o parcialment l’import en un altre habitatge de caràcter habitual serà possible neutralitzar aquest pagament i així aconseguir un lleuger estalvi.

 4. MAJORS DE 65 ANYS

 Ser major de 65 anys porta premi en la Declaració de la Renda i així, els guanys obtinguts per la venda de l’habitatge habitual estaran exemptes d’impostos. Per això, és recomanable esperar fins a aquesta edat per realitzar la transmissió.

 5. COMPENSAR PÈRDUES AMB GUANYS

Ser inversor en borsa no només pot portar guanys, sinó també minusvalideses i per això, amb el tancament de l’any, és un bon moment per fer comptes i compensar les pèrdues amb els guanys patrimonials obtinguts. D’altra banda, la reforma fiscal va eliminar els compartiments estancs per compensar rendiments de capital mobiliari amb guanys i pèrdues patrimonials, és a dir, a partir de 2015 es permet que les pèrdues patrimonials es compensin, en cas de no concórrer guanys, amb els rendiments positius del capital mobiliari i viceversa.

El percentatge de compensació estatal serà d’un 25%. Per tant, si hi hagués un rendiment de capital mobiliari positiu seria recomanable estudiar la materialització de les pèrdues en venda d’accions i altres productes patrimonials. I si hagués guanys patrimonials convindria compensar-les amb rendiments negatius de capital mobiliari.

 6. VENDA D’ACCIONS

Una de les deduccions que més focus posa sobre les rendes baixes, va lligada a la venda d’accions. Aquells contribuents que tinguin rendiments nets inferiors a 16.825 euros han de vigilar, en la mesura del possible, que no hi hagi rendes d’un altre tipus, com ara guanys patrimonials per venda d’accions superiors a 6.500 euros. De succeir, perdrien una reducció de rendiments de la feina que pot arribar fins als 5.565 euros.

 La venda d’accions pot suposar un dur cop per a aquelles rendes que no estan obligades a presentar la declaració.

De la mateixa manera, les vendes d’accions poden obligar a declarar molts contribuents que no tindrien obligació de declarar amb rendiments de treball inferiors a 14.000 euros amb més d’un pagador, o si només hi ha un pagador fins a 22.000 euros a treballadors que resideixen a les CCAA de règim comú.

 7. TREBALL A L’ESTRANGER

Per a aquells contribuents les empreses radiquen a l’estranger, els seus rendiments estan exempts de tributació amb un límit màxim de 60.100 euros anuals. Això sí, Gestha aclareix que es podrà aplicar aquesta deducció sempre que en el territori en què es realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la de l’IRPF i no es tracti d’un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal.

8. DONACIONS A ONGS

En aquest atípic 2020, el destinar diners per a causes solidàries té premi més gran i així, enmig de la pandèmia, al maig el Govern va aprovar un augment de la desgravació dels donatius amb efectes d’1 de gener de 2020, fins al 80% de els primers 150 euros donats i un 35% de la resta de les seves aportacions. Així, les donacions al Tresor Públic realitzades per al finançament exclusiva de les despeses derivades de la crisi sanitària provocada per la covid-19 gaudiran d’aquest règim de tipus incrementats.

9. AFILIACIÓ A PARTITS

I així com destinar diners a ONGs comporta premi, també ho suposa la ideologia. Les quotes d’afiliació i aportacions a partits polítics poden reportar al contribuent fins a una deducció de l’20%, limitada a una base màxima de 600 euros.

10. “ÀNGELS” DELS EMPRENEDORS

Finalment, tal com va establir la llei deL 29 de setembre de l’IRPF a favor dels ‘business angels‘, els amics i familiars de tercer grau de l’emprenedor que vulgui constituir la seva pròpia empresa tenen una recompensa fiscal. Amb això, es poden crear noves societats incorporant al seu accionariat, dins dels tres anys des de la seva constitució, a aquests inversors que han de mantenir la seva participació entre tres i dotze anys.

La deducció per inversió en empresa de recent creació és la segona més potent de l’IRPF i la primera que més rendibilitat suposa

La deducció per aquestes inversions és d’un 30%, en la quota estatal de l’IRPF de la inversió realitzada al subscriure les accions o participacions de la societat, sent la base màxima de la deducció de 60.000 euros anuals, limitada a una participació, juntament amb seu cònjuge i familiars fins al segon grau inclòs, mai superior a l’40% del capital de l’entitat i els fons propis tampoc podran superar els 400.000 euros a l’inici de el període de l’entitat en què l’inversor adquireixi les accions. Aquesta deducció és la segona més potent de l’IRPF permetent deduir addicionalment 1.157 euros de mitjana a qui financi a una empresa recent, tot i que es precisa invertir altres 3.857 euros, el que la converteix en la deducció més rendible de mitjana en l’IRPF respecte de la quantitat invertida per a les rendes altes, després dels plans de pensions.

Et proposem una nova manera d’estar informat/da de l’actualitat de l’Assessoria i Corredoria Camats Gardel.

Ja ens pots seguir a Facebook i Linkedin, dos canals més de comunicació per conèixer les novetats de la nostra empresa i del sector.

T’uneixes a la nostra comunitat?

Despeses hipotecàries: devolució massiva del 50% de notaria i el 100% de registre, taxació i gestoria a tots els afectats, hagin demandat o no.

Després de la interposició d’una demanda col·lectiva per l’Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes, Productes Financers i d’Assegurances (ADICAE) contra el Banc Santander S.A., el Jutjat del Mercantil núm. 3 de Pontevedra, en la seva recent sentència 182/2020, d’11 de novembre, ha ordenat retornar als afectats, “siguin adherits a aquesta demanda, els seus causahavents, o els que poguessin adherir-se posteriorment” les quantitats indegudament abonades en concepte de despeses hipotecàries.

Recapitulant, es condemna al Banc Santander a la devolució del: