Assegurança d’accidents i determinació de la condició de beneficiari

Es considera la parella de fet d’un assegurat com a beneficiària de l’assegurança d’accidents tot i que en aquest aparegués com a beneficiària la cònjuge. 

Cal presumir que la intenció de l’assegurat era atribuir la condició de beneficiària a la qual va ser la seva parella amb caràcter estable durant anys, inscrita la relació en el Registre autonòmic.

Tribunal Suprem, Sala del Civil, Sentència 636/2020, 25 nov Recurs 2740/2018 (LA LLEI 173874/2020). La parella de fet de l’assegurat mort en un accident de muntanyisme reclama a la seva asseguradora el pagament de la indemnització corresponent.

La qüestió a resoldre és si la demandant té la condició de beneficiària de l’assegurança d’accidents subscrit per l’assegurat, amb qui convivia des de 14 anys abans de produir-se el sinistre, estant tots dos inscrits com a parella en el Registre de Parelles de fet autonòmic i empadronats al mateix domicili.

El subscrit és una assegurança col·lectiva d’accidents, derivat de la necessitat de comptar els esportistes federats amb una assegurança d’accidents. A la pòlissa s’estableix que el beneficiari de la mateixa és, en primer lloc, el cònjuge de l’assegurat. Per al Suprem s’ha de reputar com a tal a la demandant, en la seva condició de parella de fet inscrita en el Registre de Parelles de fet, per presumir que aquesta va ser la intenció de l’assegurat mort a l’adherir-se al contracte d’assegurança.

Encara que no contraguessin matrimoni, l’assegurat i la demandant van decidir constituir una unitat de relació afectiva i sexual, de caràcter estable, complint amb els requisits establerts en la Llei 2/2003, de 7 de maig (LA LLEI 6009/2003), reguladora de les parelles de fet al País Basc, per poder inscriure en el Registre corresponent.

L’Alt Tribunal considera que amb tan concloent acte jurídic van expressar la seva intenció inequívoca de viure junts i constituir una comunitat de vida. A l’adherir-se al contracte d’assegurança, l’assegurat va acceptar les condicions de la pòlissa i, entre elles, la preferència de el cònjuge com a beneficiari de la indemnització objecte de cobertura per al cas de defunció amb preferència sobre els pares. D’aquest acte d’adhesió a la pòlissa el Suprem presumeix que la intenció l’assegurat va ser atribuir la condició de beneficiària a la que era la seva parella, ja que va acceptar l’ordre de preferència entre els beneficiaris malgrat no trobar-se casat, però sí unit more uxorio, amb caràcter estable, durant anys i inscrit en el Registre autonòmic.

D’aquest acte ha de deduir la seva voluntat d’afavorir la posició jurídica de la que va ser companya de vida. En definitiva, la sentència de cassació conclou atribuint a la parella de fet la condició de beneficiària preferent per la mort de l’assegurat.

 

Okupes protegits fins al maig de 2021

25 de gener de 2021

El nou Decret Llei blinda als “okupes” fins al maig. Només se’ls podra fer fora si han entrat utilitzant la força contra les persones.

Amb data de 20 de gener de 2021, s’ha dictat el primer decret llei de l’any, modificant l’anomenada “Llei antidesnonaments” que es va prorrogar fa poc més d’un mes, on en l’apartat 1 de l’article 1 bis preveia seguir endavant amb els llançaments judicials en el cas que la permanència de l'”okupant” sigui com a conseqüència de delicte; és a dir, penalitzava amb el llançament “la violació de domicili” quan es trencava el pany i s’entrava en un habitatge que era primera residència de la víctima (força en les coses).

El Govern, amb aquesta modificació de la “Llei antidesnonaments” evita el possible llançament dels okupes. En el Reial decret llei 1/2021, de 19 de gener, de protecció dels consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica, blinda als “okupes” a la Disposició final primera. Modificació de el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19.