Despeses hipotecàries: devolució massiva del 50% de notaria i el 100% de registre, taxació i gestoria a tots els afectats

23/11/20

Despeses hipotecàries: devolució massiva del 50% de notaria i el 100% de registre, taxació i gestoria a tots els afectats, hagin demandat o no.

Després de la interposició d’una demanda col·lectiva per l’Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes, Productes Financers i d’Assegurances (ADICAE) contra el Banc Santander S.A., el Jutjat del Mercantil núm. 3 de Pontevedra, en la seva recent sentència 182/2020, d’11 de novembre, ha ordenat retornar als afectats, “siguin adherits a aquesta demanda, els seus causahavents, o els que poguessin adherir-se posteriorment” les quantitats indegudament abonades en concepte de despeses hipotecàries.

SENTÈNCIA 182-2020, 11 NOVEMBRE. MERCANTIL Núm. 3 PONTEVEDRA

En concret, reconeix el Tribunal “el dret a la restitució del 50% de les despeses de notaria, així com el 100% de les despeses de registre de l’escriptura de la hipoteca”. Quant a les despeses de taxació, “expulsada la clàusula del contracte, en absència de cap previsió i en aplicació de la jurisprudència del TJUE”, apunta la sentència que serà “el banc prestador el que ha d’assumir el seu abonament, en imputar-li el pagament al consumidor en virtut d’una clàusula declarada nul·la per abusiva”.Sense temps que perdre, en el següent paràgraf de la sentència, interpreta el Tribunal que “aquest mateix criteri ha d’aplicar-se quant a les despeses de gestoria”. És a dir, ja el Tribunal Suprem en el seu STS 49/2019, de 23 de gener, va raonar les conseqüències de l’absència de norma legal o reglamentària. Per això, i en aplicació de “la doctrina del TJUE, ha d’assumir aquesta despesa íntegra el prestador”.

Recapitulant, es condemna al Banc Santander a la devolució del:

  •  50% de les despeses de notaria.
  •  100% de les despeses de registre.
  • 100% de les despeses de taxació.
  • 100% de les despeses de gestoria.

Extensió d’efectes per als adherents:

La nova sentència, al final del seu Fonament de Dret Cinquè, recorda que ja la STS 367/2017, de 8 de juny, es plantejava quina eficàcia havia de donar-se “a la sentència ferma estimatòria dictada en un procés en què es va exercitar una acció col·lectiva de cessació respecte dels processos sobre accions individuals”. Per a resoldre aquesta qüestió l’Alt Tribunal aplicava el següent raonament jurídic:

En matèria de clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, les accions individuals i col·lectives tenen objectes i efectes jurídics diferents, de manera que no pot estendre’s de manera automàtica un efecte de cosa jutjada d’una acció col·lectiva de cessació a totes les clàusules iguals inserides en tots els contractes en vigor.
Malgrat l’anterior, des del prisma de la funció tuïtiva que té l’acció col·lectiva, aquesta es veuria totalment frustrada si el seu èxit no tingués cap transcendència en processos pendents o futurs en què s’exercita l’acció individual respecte de la mateixa clàusula.

Per tant, partint dels referits arguments, el Tribunal Suprem conclou que la declaració de nul·litat i cessació en l’ús d’una clàusula sol per falta de transparència en exercici de l’acció col·lectiva, com a norma general, ha de portar com a conseqüència que en aquells litigis en els quals s’estigui exercitant una acció individual respecte d’aquesta clàusula sol utilitzada pel banc, el jutge apreciï el caràcter abusiu de la clàusula per les raons expressades en aquella sentència.

Finalment, el Tribunal Suprem matisa que el Jutge podrà negar el caràcter abusiu de la clàusula, quan constin el litigi circumstàncies excepcionals referides al perfil del client o a la informació subministrada pel banc que justifiquin que les raons per les quals es va estimar la abusividad de la clàusula en la sentència que va resoldre l’acció col·lectiva no siguin aplicables en aquest litigi sobre acció individual.

En conseqüència, i en aplicació dels criteris que ADICAE ve defensant respecte de l’acció col·lectiva com a únic instrument eficaç per a afrontar abusos massius, el Jutjat ordena la devolució als afectats, “siguin adherits a aquesta demanda, els seus causahavents, o els que poguessin adherir-se posteriorment, les quantitats abonades”. D’aquesta manera, i com a mostra de l’eficàcia de l’acció col·lectiva enfront d’abusos de caràcter massiu i generalitzat, la justícia evita a desenes o centenars de milers d’hipotecats haver d’acudir a demandes individuals, facilitant-los la recuperació de les quantitats que els corresponen. Senzillament posant-se en contacte amb el departament jurídic d’Assessoria Camats Gardel per sol·licitar l’execució de l’error també per a ells.

Modifica la base de cotització com a autònom/a

20/11/2020

FINS AL 31 DE DESEMBRE POTS MODIFICAR LA BASE DE COTITZACIÓ COM A AUTÒNOM/A I LA QUOTA A PAGAR

Si ets autònom/a, fins al 30 de desembre de 2020 inclusivament, i amb efectes per al 1 de gener, tens l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons la teva edat.

Actualment la base de cotització només es pot canviar fins a 4 vegades cada any, escollint-ne una altra dins els límits mínim i màxim que resultin aplicables en cada exercici: el primer dia d’abril, juliol, octubre i gener.

Si estàs interessat/da en modificar la base de cotització amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal (en cas de malaltia, accident, atur o maternitat), agrairíem que ens ho fessis saber com més aviat millor.

Canvia el criteri d’exempció en l’IRPF per reinversió en habitatge habitual

11/12/2020

En la sentència, el Tribunal Suprem ha establert que la reinversió de la venda d’un immoble en un altre habitatge habitual mitjançant hipoteca també dóna dret a l’exempció de l’IRPF.

 Quin era el criteri que s’aplicava fins ara?

Quan un contribuent ven el seu habitatge habitual, ha de declarar aquest guany patrimonial (si n’hi ha) en la seva declaració de la renda. Excloent que l’import obtingut per aquesta venda el reinverteixi en la compra d’un altre habitatge habitual. D’aquesta manera, el contribuent s’estalviaria els impostos corresponents, que oscil·len entre el 19% i el 23% del guany obtingut. Fins ara resultava necessari, emprar tots els diners obtinguts de la venda de l’anterior habitatge en la compra del nou habitatge habitual. Per aquest motiu, l’import pres a préstec hipotecari no era considerat com a part de la reinversió realitzada.

En què consisteix aquest nou criteri d’exempció en l’IRPF per habitatge habitual?

El Tribunal Suprem ha establert en una sentència del 1 d’octubre de 2020 (recurs de cassació 1056/2019) el criteri interpretatiu que per aplicar l’exempció en l’IRPF per reinversió en habitatge habitual no és necessari emprar íntegrament els diners obtinguts de la venda de l’anterior habitatge; i n’hi ha prou amb aplicar per al mateix fi diners presos a préstec d’un tercer, sigui directament o bé com a conseqüència de la subrogació en un préstec prèviament contractat pel transmitent de l’immoble.

Així mateix, manifesta que Hisenda realitza “una interpretació del concepte de reinversió de naturalesa pràcticament física, entenent que es tracta d’un trasllat material d’un flux monetari d’un origen a un destí predeterminat, en lloc d’atendre el concepte econòmic d’inversió entenent que hi ha reinversió quan el nou actiu adquirit (l’habitatge habitual de destinació) iguala o supera el preu obtingut de l’alienació de l’actiu precedent (l’habitatge habitual d’origen).

En resum, el Tribunal Suprem ha acabat declarant que ni la Llei ni el Reglament contenen una sola norma que validi l’actual criteri administratiu descrit. Això és degut ja que en la normativa no estableix que l’import de la reinversió s’ha d’entendre únicament per l’import desemborsat sense considerar l’import del finançament aliè utilitzat. Per tant, els requisits per a gaudir d’aquesta exempció en l’IRPF es compleixen sempre que es vengui un habitatge habitual per adquirir una nou, sent indiferent d’on provinguin els fons utilitzats per a tal adquisició.

Si en el passat vaig gaudir d’aquesta exempció sense tenir en compte les quantitats del préstec hipotecari com a import reinvertit, puc rectificar la meva declaració d’IRPF?

En efecte, els contribuents que en el seu dia únicament van tenir en compte com a quantitats reinvertides les efectivament obtingudes de la venda, sense tenir en compte l’import del finançament obtingut per a aquesta finalitat, podrien sol·licitar la rectificació de la seva declaració d’IRPF i la devolució d’ingressos indeguts, sempre que no hagin passat els 4 anys de prescripció del dret a sol·licitar-ho.

Per qualsevol consulta o aclariment sobre aquest tema, pots posar-te en contacte amb el nostre despatx professional.