Despeses hipotecàries: devolució massiva del 50% de notaria i el 100% de registre, taxació i gestoria a tots els afectats, hagin demandat o no.
Després de la interposició d’una demanda col·lectiva per l’Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes, Productes Financers i d’Assegurances (ADICAE) contra el Banc Santander S.A., el Jutjat del Mercantil núm. 3 de Pontevedra, en la seva recent sentència 182/2020, d’11 de novembre, ha ordenat retornar als afectats, “siguin adherits a aquesta demanda, els seus causahavents, o els que poguessin adherir-se posteriorment” les quantitats indegudament abonades en concepte de despeses hipotecàries.
SENTÈNCIA 182-2020, 11 NOVEMBRE. MERCANTIL Núm. 3 PONTEVEDRA
En concret, reconeix el Tribunal “el dret a la restitució del 50% de les despeses de notaria, així com el 100% de les despeses de registre de l’escriptura de la hipoteca”. Quant a les despeses de taxació, “expulsada la clàusula del contracte, en absència de cap previsió i en aplicació de la jurisprudència del TJUE”, apunta la sentència que serà “el banc prestador el que ha d’assumir el seu abonament, en imputar-li el pagament al consumidor en virtut d’una clàusula declarada nul·la per abusiva”.Sense temps que perdre, en el següent paràgraf de la sentència, interpreta el Tribunal que “aquest mateix criteri ha d’aplicar-se quant a les despeses de gestoria”. És a dir, ja el Tribunal Suprem en el seu STS 49/2019, de 23 de gener, va raonar les conseqüències de l’absència de norma legal o reglamentària. Per això, i en aplicació de “la doctrina del TJUE, ha d’assumir aquesta despesa íntegra el prestador”.
Recapitulant, es condemna al Banc Santander a la devolució del:
- 50% de les despeses de notaria.
- 100% de les despeses de registre.
- 100% de les despeses de taxació.
- 100% de les despeses de gestoria.
Extensió d’efectes per als adherents:
La nova sentència, al final del seu Fonament de Dret Cinquè, recorda que ja la STS 367/2017, de 8 de juny, es plantejava quina eficàcia havia de donar-se “a la sentència ferma estimatòria dictada en un procés en què es va exercitar una acció col·lectiva de cessació respecte dels processos sobre accions individuals”. Per a resoldre aquesta qüestió l’Alt Tribunal aplicava el següent raonament jurídic:
En matèria de clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, les accions individuals i col·lectives tenen objectes i efectes jurídics diferents, de manera que no pot estendre’s de manera automàtica un efecte de cosa jutjada d’una acció col·lectiva de cessació a totes les clàusules iguals inserides en tots els contractes en vigor.
Malgrat l’anterior, des del prisma de la funció tuïtiva que té l’acció col·lectiva, aquesta es veuria totalment frustrada si el seu èxit no tingués cap transcendència en processos pendents o futurs en què s’exercita l’acció individual respecte de la mateixa clàusula.
Per tant, partint dels referits arguments, el Tribunal Suprem conclou que la declaració de nul·litat i cessació en l’ús d’una clàusula sol per falta de transparència en exercici de l’acció col·lectiva, com a norma general, ha de portar com a conseqüència que en aquells litigis en els quals s’estigui exercitant una acció individual respecte d’aquesta clàusula sol utilitzada pel banc, el jutge apreciï el caràcter abusiu de la clàusula per les raons expressades en aquella sentència.
Finalment, el Tribunal Suprem matisa que el Jutge podrà negar el caràcter abusiu de la clàusula, quan constin el litigi circumstàncies excepcionals referides al perfil del client o a la informació subministrada pel banc que justifiquin que les raons per les quals es va estimar la abusividad de la clàusula en la sentència que va resoldre l’acció col·lectiva no siguin aplicables en aquest litigi sobre acció individual.
En conseqüència, i en aplicació dels criteris que ADICAE ve defensant respecte de l’acció col·lectiva com a únic instrument eficaç per a afrontar abusos massius, el Jutjat ordena la devolució als afectats, “siguin adherits a aquesta demanda, els seus causahavents, o els que poguessin adherir-se posteriorment, les quantitats abonades”. D’aquesta manera, i com a mostra de l’eficàcia de l’acció col·lectiva enfront d’abusos de caràcter massiu i generalitzat, la justícia evita a desenes o centenars de milers d’hipotecats haver d’acudir a demandes individuals, facilitant-los la recuperació de les quantitats que els corresponen. Senzillament posant-se en contacte amb el departament jurídic d’Assessoria Camats Gardel per sol·licitar l’execució de l’error també per a ells.
