Nova ordre ministerial per reforçar la regulació de crèdits revolving

Publicada al BOE de 27 de juliol de 2020 la Ordre ETD/699/2020, de 24 de juliol, de regulació del crèdit revolvent. Modifica l’ Ordre ECO/697/2004, de 11 de març sobre la Central de Informació de Riscos, l’Ordre EHA/1718/2010, de 11 de juny, de regulació i control de la publicitat de los Serveis i productes bancaris i l’Ordre EHA/2899/2011, de 28 d’ octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris.

Els crèdits de duració indefinida amb caràcter revolvent o revolving presenten certes especialitats que fan necessari una regulació diferenciada.

La nova ordre entrarà en vigor el 2 de gener de 2021, amb les excepcions previstes a la DF 2a. Es pretén d’una banda, contribuir a reduir el risc d’allargar excessivament el crèdit i augmentar la càrrega final del deute més enllà de les expectatives raonables del prestatari que contracta aquest producte.

D’altra, tracta de reforçar la informació que el prestatari rep de l’entitat, en el moment previ a la contractació, en el moment de formalitzar-se el contracte i durant la seva vigència.

Això ajudarà al prestatari a comptar amb un coneixement clar i específic del contingut i efectes associats al servei que va a contractar, així com a conèixer periòdicament amb precisió el deute que manté amb l’entitat.

A més s’introdueixen mesures per millorar la informació de la que disposen els prestamistes per realitzar la anàlisis de la solvència dels potencials clients, de manera que es puguin evitar situacions de sobrendeutament que provoquen la impossibilitat que els prestataris puguin assumir les obligacions financeres.

Aquestes mesures, de reforç de la transparència i de l’avaluació de solvència, resulten més important en el context que estem vivint actualment (COVID19), perquè les situacions de vulnerabilitat social poder provocar un augment d’aquesta eina per obtenir liquiditat.

També s’augmenten les alternatives de tipus d’interès oficials que tenen les entitats.

S’iniciarà, de forma gradual, un procés de revisió i adaptació de la normativa reglamentaria de la Central d’Informació de Riscos. L’article segon modifica la Ordre EHA/1718/2010 de’11 de Juny, de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaries per establir criteris que hauran d’utilitzar en l’exemple representatiu quan es faci publicitat d’aquest tipus de crèdits.

En l’article tercer, s’estableixen tres tipus de mesures per la millora de la protecció del prestatari. Son orientacions per les entitats en l’àmbit de l’avaluació de solvència de manera que s’asseguri una estimació més prudent per garantir la suficient capacitat de pagament del client i evitar el sobreendeutament.

Es potencia el subministrament d’informació al prestatari per als crèdits de duració indefinida o de duració definida prorrogable de forma automàtica. S’exclouen aquells en els que el titular abona la totalitat del crèdit disposat d’un sol cop al final del període de liquidació pactat i sense interessos, estiguin o no associats a l’instrument de pagament.

La informació s’ha de subministrar en un moment previ a la subscripció del contracte i, a més, el contingut i el format d’aquesta informació es la prevista en la Llei 16/2011, de 24 de juny , de contractes de crèdit al consum, s’ha d’entregar a la persona física prestatària amb la deguda antelació a la firma del contracte, tal com es preveu a l’art. 33 ter.

L’objectiu és assegurar que el client tingui en tot moment un període de temps suficient que li permeti conèixer l’abast i els efectes del contracte que signarà.

A més, si el contracte de crèdit preveu com a forma de reembossament del límit disposat el pagament aplaçat en modalitat revolving, a banda d’entrega la informació precontractual que hem dit, s’ha d’entregar també un exemple representatiu del crèdit revolving amb 2 opcions de quota, amb les característiques i elements que estableix el Banc d’Espanya.

El nou art. 33 quater, regula el el dret de desistiment del contracte de crèdit previst en l’art.  28 de la Llei 16/2011, de 24 de juny, el que suposa, en cas de d’exercitar-se aquest dret, el contracte de crèdit deixa de tenir efecte.

S’afegeixen elements específics, en el nou art.  33 quinquies: l’entitat ha d’enviar periòdicament al prestatari de forma gratuïta, perquè aquest en tot moment sigui conscient de la carga del deute: import, termini d’amortització i opcions per reduir-la.

El prestatari regula la possibilitat de que el prestatari en qualsevol moment pugui demanar informació periòdica això com el quadre d’amortització detallada sobre les quantitats satisfetes i deute pendent. L’entitat té l’obligació d’informar al client de cada ampliació del límit de crèdit no sol·licitat, incloent la nova quota i deute acumulat. En el contracte hi ha de constar quin mitjà de comunicació s’utilitzarà per enviar la informació i les despeses que pot cobrar l’entitat per donar-la.

El prestatari regula la possibilitat de que el prestatari en qualsevol moment pugui demanar informació periòdica això com el quadre d’amortització detallada sobre les quantitats satisfetes i deute pendent. L’entitat té l’obligació d’informar al client de cada ampliació del límit de crèdit no sol·licitat, incloent la nova quota i deute acumulat. En el contracte hi ha de constar quin mitjà de comunicació s’utilitzarà per enviar la informació i les despeses que pot cobrar l’entitat per donar-la.

S’introdueixen nous tipus d’interès oficials, en concret l’Euribor a una setmana, a un mes, a tres meses i a sis mesos, així com l’Euro shortterm rate (€STR), i qualsevol altre índex, quedant habilitat el Banc d’Espanya per definir i determinar.

Com a resum podem dir que L’ordre ETD/699/2020, a diferència d’altres països dels nostre entorn, no contempla sancions per les entitats que fallin en l’avaluació de solvència dels seus clients, qüestió criticable perquè es podia anar una mica més enllà limitant la possibilitat de concedir un préstec només a aquelles persones amb solvència acreditada i preveure sancions per aquelles entitats que els concedeixen de forma irresponsable.

Alguns experts consideren que la regulació no serà suficient per tallar l’espiral de sobreendeutament que generen aquestes operacions de crèdit revolvent. Es demana a les entitats que l’import anual de les quotes a pagar pel crèdit tingui per objecte amortitzar una quantia mínima del 25 % del crèdit concedit, però no és una obligació sinó una simple recomanació. Per això hi ha associacions que consideren que no s’evitarà el deute perpetu que generen aquests contractes i que van –clarament- e contra de la concessió de crèdit responsable.

Malgrat l’anterior, es poden destacar com a punts positius, el fet que la nova regulació reforça els requisits d’informació: les entitats financeres hauran de comunicar a la Central de Información de Riesgos del Banco de España (CIRBE) els deutes de 1.000 € cada 20 dies. Això és per evitar que molts crèdits petits enfonsin al prestatari.

Un altre aspecte positiu és que s’obliga a les entitats a proporcionar informació precontractual i dos exemples o més que especifiquin la quantia sol·licitada, el tipus d’interès, la quota mensual i quants diners li costarà finalment al client el préstec.

A més les entitats hauran d’oferir informació periòdica trimestral en la que aparegui la data de finalització del préstec, desglossant el principal i els interessos. I una cosa molt important: aquesta informació s’ha de facilitar sense cost addicional pel client.